El gos

EL GOS
El gos, ca, cus o (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.
N'hi ha aproximadament 800 races, es l’animal que mes races te, que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents segons la raça de gos Tenen una gran relació amb els humans, per a qui són animals de companyia, animals de guàrdia, gossos policia, gossos de treball, gossos de caça, gossos d'aigua, gossos cobradors, gossos llebrers, gossos pigall, gossos pastors o gossos bovers per exemple.

Amb un nombre estimat de 400 milions de gossos en llars d'arreu del món, és un dels animals de companyia més populars, probablement només superat pels gats. Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n'és l'avantpassat més immediat del gos. 

Fes clic per a veure el video

SALMO YEDO

Boxer

La vaca

Nom científic:	Bos taurus.
Família:	Bòvids.
Descripció:	Mamífer de gran tamany que fa uns 2 m de llarg i que pot arribar a pesar uns 600 kg. El cos és fort i gran. La pell està recoberta de pèls marronosos, blancs o negres segons les races. Té el cap gran amb 2 banyes punxegudes que miren cap a dalt. La cua és llarga. El seu crit s'anomena mugit. El mascle és el bou.
Alimentació:	Menja herba i farratges. Una vaca pot menjar al voltant de 70 kg cada dia. És un animal remugant.
Reproducció:	La femella gesta durant uns 9 mesos i pareix 1 cria anomenada vedell/a. El vedell s'alimenta de llet fins que ja és capaç de menjar.
Hàbitat:	Actualment viu en granges o en ramats que són portats a pasturar per un pastor.
Costums:	Les vaques dels Pirineus acostumen a buscar els llocs més frescos a l'estiu i a baixar de les muntanyes quan comença el fred.
Altres informacions:	Fa més de 10.000 anys que l'home va domesticar bous salvatges i des de llavors sempre han conviscut junts. Viu al voltant de 15 anys. Hi ha moltes races de vaques entre les que destaquen les vaques lleteres, les destinades a produir carn i les que són utilitzades per treballar.

ELS VEDELLS

Els vedells són els fills de les vaques i els toros. Els vedells que neixen són venuts de ben petits a granges que es dediquen a la comercialització de vedells per a carn de consum.

MUNYIM A LES VAQUES

1- Les vaques es col·loquen de manera ordenada al lloc de munyir

2- Es neteja el braguer

3- Es col·loca la munyidora als mugrons .

4- Es marca a l’ordinador el número de la vaca per saber els litres de llet que dóna .

5- La llet passa per un filtre i va a parar als tancs de fred

per tal d’elaborar el iogurt.

El Gat

El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor i domèstic. És un dels animals de companyia més populars i ha conviscut amb els humans des de fa com a mínim 3.500 anys.

Poden tenir el pelatge de molts colors diferents. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets i grunyits.

Existeix la creença que els gats blancs amb ulls blaus són sords excepte si tenen un ull de cada color. Això és totalment cert, normalment tenen un percentatge més elevat de sordesa, però no sempre són sords.

MORFOLOGIA:

Els gats solen pesar entre 2,5 i 7 kg, però algunes races de gats poden sobrepassar els 11,3 kg. Hi ha hagut gats sobrealimentats que han superat el pes de 23 kg.

El sobrepès és perjudicial pels gats i s'ha d'evitar per mitjà d'una dieta equilibrada i exercici físic, especialment en els que no surten de casa.

Els gats domèstics viuen generalment entre catorze i vint anys. L'exemplar més vell i conegut arribà a l'edat de trenta-sis anys!

Tendeixen a viure més temps si se'ls limita les sortides a l'exterior, cosa que redueix el risc de baralles amb altres gats o per accidents, així com també agafar diverses malalties. Els gats de carrer solen viure dos anys o menys.

Tenen una agilitat extraordinària i s'ha observat salts de més de 3,5 metres d'alçada. Utilitzen les urpes per escalar i les afilen a superfícies toves i accessibles, com ara arbres, mobles, catifes o sofàs.

VISTA:

Diferents anàlisis indiquen que la vista dels gats és superior a la dels humans durant la nit i inferior durant el dia. 

 OÏDA:

L’oïda dels gats comparada amb la dels humans és similar. Tanmateix, els gats poden sentir sons a tons molt més alts. Quan senten un so fort, sovint fugen espantats.

COMPORTAMENT:

Són animals caçadors i els mascles marquen territori orinant.

Poden patir malalties com ara l'estrès igual que els humans.

Els gats domèstics que viuen a prop de carreteres corren el perill de ser atropellats, fins i tot en zones rurals amb un trànsit escàs i lent. Poden creuar la carretera sense mirar, buscant un cotxe a l'ombra del qual descansar, i acabar atropellats. Un altre perill relacionat amb els cotxes durant els períodes freds és que alguns gats s'amaguen al costat del motor, buscant-ne l'escalfor, i queden malferits o morts quan s'engega el cotxe.

HIGIENE:

Els gats són coneguts per la seva gran netedat. S'empolainen llepant-se el pelatge i aprofitant les seves papil·les i saliva, que és un potent agent netejador i desodorant. A molts gats els agrada empolainar humans o altres gats.

BARALLES:

Quan els gats entren en combat contra un altre gat per qüestions de territori, intenten semblar més intimidadors i amenaçants eriçant el pèl i arquejant l'esquena.

MIOL:

El miol es el so característic dels gats. Els gats solen miolar per indicar patiment, cridar l'atenció dels humans (per ser alimentats), o per saludar.

CAÇA I DIETA:

Els gats són depredadors molt hàbils que per caçar es llancen sobre petits vertebrats o invertebrats de manera similar a com ho fan els lleopards i els tigres. Maten la víctima mitjançant una mossegada amb els ullals.

Els gats poden caçar més de mil espècies diferents, principalment insectes, tot i que el seu contingut nutritiu és relativament baix. Els gats tenen una dentadura especialitzada i un sistema digestiu adaptat per digerir la carn.

DOMESTICACIÓ:

Els gats de granja viuen de forma semisalvatge i cacen ratolins i rates que es troben pel camp.

No es sap amb certesa qui va domesticar els gats, però sempre s’ha parlat i confirmat que els van domesticar els Egipcis.

Com a regla general, es considera que els gats de més de set anys ja són vells.

EL PORC

EL PORC (sus scrofa doméstica)

És una subespècie domèstica del senglar.

El porc es cria expressament per a la utilització de la seva carn.

El porc és un animal omnívor i vertebrat.

Els porcs són un animal que sempre s’atribueix a la brutícia i deixadesa a causa del seu estrany costum de banyar-se en el fang, però en realitat aquesta costum no és més que per refrescar-se i poder eliminar els paràsits que hi estiguin habitant a la seva pell.

És un animal fàcil de trobar a tot el món.

Els porcs normalment poden tenir entre 7 i 14 fills.

Els porcs tenen quatre ungles de les quals només dos toquen a terra.

El porc és un dels pocs animals que s’aprofita tot.

Els porcs tenen un morro llarg amb un final recte, és a dir el seu morro no finalitza en punta.

Antigament s’usaven per a buscar tofes tot i que ara està prohibit perquè els causava una mena de trastorn mental i confonien la tofa amb una femella embarassada i per això la buscaven.

La femella del porc és anomenada truja i les seves cries són els garrins.

EL CONILL

CONILL

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular. El terme "conill" és un nom comú i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferents.

En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.

Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.                                                                                                  

REPRODUCCIÓ:

Les femelles arriben a la maduresa sexual depenent de la seva mida, entre els quatre i els vuit mesos i amb freqüència poden tenir una camada de conills abans de l'any. El període de gestació dura entre trenta-un i trenta-tres dies. Les cries són cegues i sense pèl. Les conilles estan pendents de les seves cries durant unes setmanes, després ja no els hi fan cas, i inclús algunes poden arribar a matar a les seves cries sense adonar- se.                                           

NUTRICIÓ:

Els conills són herbívors. La seva dieta es compon de diversos vegetals, amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra. Les peculiaritats del seu procés digestiu fan que necessitin una dieta molt especial. Els cal que els aliments continguin gran quantitat de cel·lulosa i no massa sucres simples o midó, que poden fermentar ràpidament en el seu lent trànsit intestinal. A més, necessiten menjar cada poc temps perquè aquest trànsit es mantingui, i per això n'ingereixen petites quantitats de tant en tant i contínuament. S'ha descobert que un conill pot ingerir aliment fins a 80 cops al dia. Existeixen tres components principals en la dieta d'un conill: el farratge sec, els aliments concentrats i els aliments verds.                                                                        

CARÀCTER:

Existeix la creença comuna que els conills i les llebres són animals temorosos. Al seu àmbit natural, aquest comportament ve determinat per la necessitat de supervivència, és a dir, aquests animals són el principal objectiu de molts depredadors com llops, àguiles, guineus o llúdrigues, pel que mantenir una actitud sempre alerta és la seva millor arma. Així, davant qualsevol amenaça, aquest animal té dues úniques opcions: fugir o ajupir-se simulant estar mort. A la llar, es comporten de forma similar. Si percep sorolls estridents o molt alts el conill s'encongirà amb les orelles cap enrere, els ulls oberts de bat a bat i tremolarà tot el seu cos. Aquestes reaccions de seguretat els duen a marcar el territori que consideren seu. Al camp ho faran mitjançant la col·locació de branques o pedres entorn d'un cau, o bé mitjançant secrecions corporals. A la seva vida casolana, al costat de nosaltres, aquests animals consideraran el seu refugi la gàbia. Tot i que són animals tranquils, no són rars els enfrontaments amb els seus congèneres per defensar el seu espai.

HÀBITAT:

Els conills salvatges solen viure en els boscos, dins una madriguera. Però en canvi, els que fan de mascota viuen en una gàbia, i es recomanaria que per lo menys sortissin una vegada el dia de la gàbia, ja que no es bo que estiguin tot el dia tancats entre barres.

     

JOCS:

Els conills encara que no ho sembli els hi agrada molt jugar! Un dels seus jocs preferits és el pilla pilla, córrer, fer salts...

SABIES QUÈ....

Els conills tenen una mitjana de vida de 8 a 12 anys però poden arribar a viure fins a 15 anys.

Van aparèixer en el Eocè fa 500 milions d'anys.

Abans de la Conquesta a Amèrica no existia el conill, només la llebre (conill silvestre).

Els asteques representaven amb un conill a Toshtli, la Deessa de l'abundància i la fertilitat.

Els llorigons neixen cecs i sense pèl, a més que no poden caminar.

L'edat de deslletament és de 7 a 8 setmanes.

Els conills no suen ni vomiten.

Els conills no veuen en colors, veuen en blau i verd.

Aconsegueixen la maduresa sexual entre els 3 i els 9 mesos segons la raça.

El estre és irregular, (ovulació induïda).

El període de gestació d'una conilla és de 30 i 33 dies.

Les conilles generalment tenen entre 2 i 12 llorigons per ventrada, i que cada any una conilla pot tenir fins a 6 ventrades.

El conill NO és un rosegador, és un lagomorf, que és una ordre de mamífers.

CAVALL

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: 

-El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles)

-El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia.

-Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir, tot i que els humans els hem domat per a competicions  i diferents proves d’equitació.

-Presenten una característica inusual: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts.

-La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrats amb sella a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.

NUTRICIÓ:

-Hi ha diverses regles per a l'alimentació correcta del cavall:
Donar de menjar en petites quantitats i amb freqüència

-La seva digestió està adaptada a tenir una alimentació pausada.

-Quan el cavall realitza algun tipus de treball és important que ingereixi el seu aliment bàsic com el fenc o herba, en  quantitats reduïdes. Si mengen grans dimensions d’aliment, distenen l'estómac provocant indigestió o còlic , la qual cosa pot ser molt dolorós i de gran risc si no és atès correctament (pot provocar la mort).

-Després d'un àpat abundant, no se li ha d'assignar un treball pesat.

-Els aliments principals són:

·        La avena

·        L’ordi

·        El blat de moro

·        El salvat

·        La melassa

·        Fenc

·        Fenc de praderia

·        Fenc fermentat

·        Pèsols i fesols

·        Pastanagues i naps

·        Tisanes

·        Pastilles per a cavalls: són pastilles alimentàries que contenen els nutrients, ferro i vitamines necessaris pels cavalls. Se’ls subministra aquest tipus de pastilla en cas de problemes per realitzar la digestió.

·        En alguns casos se’ls dóna pomes verdes com a una llaminadura. Tot i així també hi ha unes llaminadures especials.

REPRODUCCIÓ:

Arriba a la maduresa sexual als 4 anys. La gestació dura uns 11 mesos i la femella dóna a llum una sola cria. Els cavalls domèstics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per això en certes ocasions és necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests homes són anomenats apuntadors.

RELACIÓ AMB ELS HUMANS:

Els cavalls s’utilitzen per diverses coses: per a la equitació, per la policia, per l’agricultura...

EQUITACIÓ:

Es l’art o la practica de muntar a cavall.

L’equitació es una especialitat dins dels esports eqüestres, i en ella s’avalua al genet, enlloc del cavall (que tingui la postura correcte, que realitzi els exercicis demanats sense ningun problema, que dugui la vestimenta adequada, el control del cavall, l’equilibri del genet, la neteja del cavall i l’equip).

Dintre de la equitació hi ha diferents modalitats:

·        Doma

·        Camp a través

·        Enduro eqüestre

·        Salts d’obstacles

·        Polo

·        Carrusels

·        Curses de trotons

           

RACES DE CAVALLS:

-Les races de cavall es divideixen en tres categories segons el seu temperament general: cavalls de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.

·